Trophée Lionel Régis

Finde “transpirenaic” a Cauterets

Dissabte al mati, tinc molta mandra, amb els ulls plens de lleganyes preparo la bossa, agafo el cotxe i em planto a Cauterets del tiron.

Fa un dia gris, plou i son les tres de la tarda, encara estic endormiscat, però tot pujant a Pont d’Espagne una emisora de musica màquina i un espectacular allau que salta daltabaix d’un precipici just al costat de la carretera em desperten.

Ja enxufat, em poso els esquis als peus i em disposo a estirar les cames en una aparentment petita estacio d’esquí de fons. Allà dalt em trobo lliscant per mig de pins i estanys colmatats sorprenentment grans. Es tard, plou, estic sol i ja fa una horeta que patino, de cop i volta el seny em diu: “Ja n’hi ha prou... que demà tens carrera... guarda forces...” però per l’altre banda la curiositat em corca per dins i la temptació de veure el Vignemale des de sota em venç, segueixo fent “l’animal” fins que m’acabo l’estació. Torno al cotxe amb tots els sentits activats i un bon entrenillo a la butxaca.

A l’office du tourisme no em donen gaires bones noticies, hi ha un fort risc d’allaus, a la zona hi ha hagut varis accidents en els últims dos dies i l’organització es veu obligada a substituir el recorregut previst de sis pujades per fora pista, dur i mol tècnic per una semicrono amb dues pujades i una única baixadeta enmig, tot per pista,curt i explosiu cosa que a mi no em beneficia gens. Passem del cel al infern en un moment. Ho haurem d’arreglar amb un bon sopar i unes birres amb els companys vascos.

Diumenge, com sempre a hores intempestives ja toquen diana. A quarts de vuit ja estem apunt per sortir a escalfar, encara està fosc, no hi ha ni cristo i per acabar-ho d’arreglar plou! Quin dia...

A la línia de sortida, entre els que estem per allà al davant “pactem” sortir tranquils , però com sempre arranquem a tall de boig... per no perdre la costum en aquest 2010 al segon pas ja em cau l’esqui i em veig engolit per la multitud i després que m’enculessin un parell de cops recupero l’esqui. Amb la lliçó ja apresa, començo a remuntar des de l’ultima posició, amb 950 metres de desnivell em dona temps d’atrapar al Joan Maria Vendrell i em col·loco 3r, els dos primers, el Wilfrid ( un vell conegut ) i l’Alvaro, àlies Topo, no estan lluny, però el desgast per atrapar-los em deixa amb les forces justes per mantenir-los el ritme. Després de la baixada, irrellevant, encaro l’ultima pujada amb força, un mur bastant empinat que ens fa arquejar l’esquena fins a tocar amb el nas a terra. A la part final de la pujada em cau l’esqui per enèsima vegada avui, i jo que ja tenia coll avall la tercera posició m’agafa en Vendrell, els últims metres de la pujada son agònics, els dos anem donant-t’ho tot i desitjant que en mig de la boira apareixi la meta. Finalment un esprint in extremis em dona el tercer lloc.

Torno a casa mig satisfet després de fer 1000 km per una carrera de 1h 14’ i un tercer lloc, em consolo pensant que l’Usain Bolt creua l’oceà per correr 9.58” ...pero es que jo en vull més!