Dia de Reis

Dimecres 6 de gener saltem del llit ràpid per veure si els reis ens han portat tot allò que varem demanar a la carta, però l'únic que trobem són tonelades de carbó, així que com que no tenim els juguets que volíem agafem els esquis i cap a Vallter a fer pells.

El dia a baix a la Vall es desperta emboirat, però en Pere, Pau, Met, Poma Petit, Poma Gran (són germans...jejeje Jordi Solà "Poma Gran" i Marc Solà "Poma Petit") i en Roger marxem a veure com està el panorama a dalt a Vallter. Una vegada més Vallter ens sorprèn i un cop sortim al Forat de l'Olla la boira desapareix quedant un sol radiant sense pràcticament vent.

Ens posem les pells i enfilem per la pista de l'Estadi en direcció a "Les Marmotes", un cop allà enfilem direcció el Pic de Bastiments, necessitem l'ajuda dels grampons per a poder pujar ja què tot està molt glaçat.

Arribem al Pic de Bastiments i decidim baixar per la carena que uneix Bastiments amb el Pic de Bacivers, davant va en Poma Petit i en el primer gir que fa talla una placa que a mesura que cau ens transforma en una senyora allau, primer AVÍS del dia. Vist el panorama estudiem la millor línia per baixar direcció l'estany de Bacivers, un cop més en Poma obre camí gas a fons.

Un cop a l'estany posem pells i enfilem cap al Pic de Bacivers, la pujada està una miqueta glaçada però podem pujar amb els esquís sense cap problema. La jornada sembla perfecte, un sol de collons, no gaire fred, vent només en les cotes altes, un dia per no quedar-se a casa....(el millor està per arribar)!!!

Pic de Bacivers, fa una mica de vent així que treiem pells ràpid i avall un altre cop. Els dos pomes i en Pau decideixen baixar per l'esquerra de les diagonals i en Met, Pere i Roger carenegen un xic per anar direcció uns "tubs" on sembla que la baixada pot ser divertida.

En Met es posa els esquís, ens mira i encara la pala, però només començar es trenca una placa amb uns blocs força grans, buaaaaaa, en Met comença a cridar, a mirar cap a totes bandes, en Roger comença a cridar:

-Meeeettttt cap a l'esquerraaaaa, cap a la drettaaaaa!!!!

Passen uns segons que es fan eterns, i sense saber perquè l'allau es para abans de caure timba avall, en Met en mig de l'allau crida:

-M'he tret l'ombro i he trencat la bota!!!!

Merda!!! pensem tots, estem a Bacivers i en Met ha trencat la bota i té l'espatlla dislocada.

En Pere i en Roger baixen com poden a buscar en Met i l'ajuden a pujar fins al pic de Bacivers, avisem els dos pomes i en Pau de la situació que ells han presenciat des d'abaix.

No ens queda cap més opció que avisar un helicòpter dels bombers, així que com que no tenim massa cobertura en Poma Petit decideix anar "peu a baix" cap a l'estació a demanar ajuda, el seu germà decideix anar a un punt intermig (coll de la Geganta) on pot veure el Pic de Bacivers i també "Les Marmotes" i en Pau posa pells i torna a remuntar direcció Bacivers.

A dalt el pic ens comencem a glaçar, en Met intenta suportar com pot el dolor, comença a girar-se vent, i els bombers ens comuniquen per telèfon que no saben si podran fer el rescat amb helicòpter degut a les condicions del temps i que potser s'haurà de fer l'evacuació a peu.......tela!!

Finalment i desprès de pràcticament 2h a dalt del pic veiem al fons un ocell groc que s'acosta cap a nosaltres, són els Bombers!!!!, tots ens mirem i cridem:

-Met mira ja són aquí, d'aquí un moment ja seràs fora!!!!

Ens quedem de pedra al veure com és mou l'helicòpter degut al vent quant intenta parar-se, estem "cagats", sembla que s'hagi d'estrellar, però el pilot és un crac i aconsegueix mig parar sobre un patí i baixa un bomber, l'helicòpter torna a marxar mentres el bomber parla amb nosaltres de com s'ha de fer l'evacuació, seguim al peu de la lletra tot el que'ns diu, torna l'helicòpter i evacuen en Met.

Ens abracem quant veiem com marxa l'helicòpter, han sigut uns moments de tensió i adrenalina!!!

En aquell moment arriba en Poma Petit a dalt el Pic, tela aquest tiu, ha anat fins a baix a l'estació i ha tornat a pujar a fonduuu, avui ha fet una etapa de la Pierra Menta, buaaa!!!

Tornem cap a Vallter amb calma, no pot passar res, amb compte nois!!.

Un cop a l'estació ens trobem en Met amb l'espatlla a lloc, amb millor cara i el braç embolicat, estem tots contents de veure'ns i veure que'n Met "dins el que cap" està bé.

Recollim tot el material i marxem cap a dinar, són les 15h i tots tenim gana.

Ha sigut una jornada MOLT complerta, boira, sol, vent, grampons, allau, bombers, etapa Pierra, esquis, dolor, felicitat, nervis, po, companyerisme......... això és l'esqui de muntanya!!!!!

P.D.: En Met es perdrà gran part de la temporada, i perilla la seva participació a la Pierra Menta. La bona noticia es que la bota està bé, només es va trencar la tanca del darrera!

Salut i pells!!!

Podeu veure algunes fotos aquí:
http://picasaweb.google.es/sccteamx/EsquiadaDiaDeReis?authkey=Gv1sRgCJnu4sGJ5630rAE#

Aquest és el video del rescat:
http://www.youtube.com/watch?v=RqCuzp1g26I