Excel·lent paper de l’SCC a l’Open Vall Fosca

El diumenge es va despertar amb un gran dia fred i assoleiat amb les condicions perfectes per fer una cursa d’esquí de muntanya. Al final el recorregut es va modificar i la cursa es va desenvolupar a la zona de la Vall de Filià. El recorregut sortia del poble de la Torre de Cabdella i es feia un primer tram a peu d’1,5 Km. per una pista plana fins a trobar la neu on els corredors es calçaven els esquis i s’endinsaven per la pista cap a la Vall de Filià, seguidament es feia un tram de conversions fins a arriba a la carena i cap a un coll on s’acabava la primera pujada de 1000 m., a partir d’aquí una baixada molt directa de 250 m. i dues pujades de 250 i 300m. fins al Coll de Filià on començava una interminable baixada de més de 1000 m. i més de 10 Km. fins a l’arribada.

La cursa va està dominada en tot moment per la parella formada per l’antic corredor de l’Ski Club Camprodon i actual corredor de la Colla Exc. Cassanenca Marc Pinsach i Manu Pérez que no van donar opció a cap altra parella traient més de 6 minuts als segons Oscar Roig i Raúl López. A més, els guanyadors també es van endur el premi especial a la pujada més ràpida fent els 1000 m. de desnivell amb 1:01:30. La tercera posició se la van endur l’incansable corredor de l’Ski Club Camprodon Toti Bes fent parella amb Javi Matín.

Cal destacar la 6a posició de la inseparable parella formada per Joan Mª Vendrell (Ski Club Camprodon) i Dani León que es retrobaven després d’un temps. En 12a posició entrava l’equip format pels corredors de l’Ski Club Camprodon Pau Costa i Jaume Guàrdia que a més s’enduien contra tot pronòstic la baixada més rapida en completar els 1050 m. de desnivell amb 13:28.

En Categoria Júnior el corredor de l’Ski Club Camprodon Nil Cardona i Ignasi Andrés no tenien rival i guanyaven la categoria a més de 13’ dels segons. En categoria Cadet Oriol Cardona de l’Ski Club Camprodon fent parella amb Aleix Domenech s’enduien la victòria.

Classificacions: http://www.skimountaineering.org/RESULTS/2010/2010_02_10_Vallfosca.pdf

Properament penjarem fotos de la cursa!!

Salut i pells!!!

Campionats d’Espanya individual i de Clubs a Formigal

Aquest diumenge ha tingut lloc la primera gran cita de la temporada d’esquí de muntanya. Per primer cop aquesta temporada ens ajuntem tots els efectius de l’equip amb l’única baixa d’en Toti, que no ha pogut venir i el trobarem molt a faltar.

Objectiu? El tenim molt clar. Guanyar el campionat de clubs.

El dissabte arribem a formigal a mig dia, amb un fred que pela ens enfundem les noves equipacions. Igual que nens amb joguines noves enfilem pistes amunt, el xou està muntat, tot i que es carnaval no passem desapercebuts. Un escamot de tius color festuc (o també dit pistatxo) i blanc crida l’atenció de tal manera que mes d’un esquiador te problemes per mantenir-se a la pista... Jajaja era el començament d’un gran CAP DE SETMANA!!!

Diumenge al mati, com sempre, dues hores abans que arribi el primer esquiador a les pistes, nosaltres ja estem escalfant... mai mes ben dit, a -12C i aquell airillo matiner un s’espavila ràpid! A les 8:30 es donarà el tret de sortida, 280 corredors, entre ells tota la èlit nacional. Per davant, un recorregut de cinc pujades amb dos trams a peu i un desnivell de 1600 m positius. Tota una gincama de pujades i baixades curtes i moltes transicions, que ens posaran a tots a prova.

La carrera va anar així:

Domini absolut del Kilian Jornet i en Marc Pinsach, que des de la primera pujada van anar obrint forat, a l’arribada entraven ex-aequo. Tot darrera un Manu i un Miguel Caballero molt inspirats lluitaven per completar el podi, en cinquena posició d’inici a final en Javi Martin seguit pel primer integrant del club en Marc Solà, que amb aquest resultat s’assegurava la participació en els campionats del mon d’ Andorra. Després, un altre grup de corredors en una lluita aferrissada per tancar el “Top Ten”. l’Oscar roig 7è. 8è el Nostre Pau Costa que s’està consolidant com un grandíssim corredor. 9è un Veterà, l’Alfons Gaston, que mes que sumar anys sembla que els resti, a veure si l’any vinent està entre les nostres files. El Joan Maria Vendrell, que no va tenir un bon dia, però qui pogués quedar 10è tot i així... En Met 20è, reapareixent després de la lesió va fer un paper més que digne. El Pere Plana, que s’estrenava 44è, molt content de les sensacions que ha experimentat, i en Roger Reguant que només sortir, enmig de l’estampida sofreix una topada i amb una fixació trencada no pot continuar la carrera.

Pel que fa a la jovenalla, en Nil Cardona va dominar en categoria júnior. Ningú li va fer ombra!

Una victòria així ratifica que mes que una promesa es ja una realitat, i que d’aquí a quatre dies serà un corredor a tenir molt em compte. El seu germà l’Oriol, tot i ser dels més jovenets de la seva categoria va aconseguir una meritòria quarta plaça en cadets, demostrant una gran qualitat de baixador, que va sorprendre molt a en Met en l’ultima baixada.

En Noies, destacar la victòria per golejada de la Mireia Miró, que va guanyar sobre la Gemma Arró 2ª i la Tina Bes 3ª amb una diferència de 19 minuts, que li va servir per entrar en la 16ª posició general.

Resultats: http://www.skimountaineering.org/RESULTS/2010/2010_02_14_Formigal.pdf

Pel que fa al Campionat d’Espanya per equips, l'Ski Club Camprodon una vegada més s'ha quedat a les portes amb una 2ª posició final.

Ha sigut un gran cap de setmana. No obstant, tambe s’ha de dir que en quant a organització i recorreguts, estem sota mínims, cada cop més s’està tirant de cronoescalades i s’estan perdent les grans curses clàssiques amb recorreguts com deu mana. Una llàstima veient el nivell i la volada que actualment està agafant l’esqui de muntanya a Catalunya. L’exemple a seguir serien l’Altitoy i la Vall Fosca.

Tot i això, a formigal ningú va aixecar el peu... símptoma de salut! Que duri...

Fotos d'en Joan Miró: http://picasaweb.google.es/xmiroc69/10_14_02_formigal?authkey=Gv1sRgCIL60K_lsuWRqwE#

Salut i pells!!

Challenge Luchon Haute Montagne

Una setmana més em toca agafar el cotxe i buscar-me la vida per trobar una cursa d’esquí de muntanya en condicions. El poble francès de Luchon, a l’alta Garona es on es disputava aquesta prova. Marxem el Gerard Torrats i jo (Marc Solà).

Una petita localitat anomenada Bourg d’Oueil era el lloc de sortida de la cursa, els cartells anunciaven una estació d’esquí. En arribar al lloc em sorprèn un poblet petit com abella, amb dos remuntadors de gasolina en uns prats entremig de les cases. Un barracó de fusta era el centre neuràlgic, feia les funcions de lloguer d’esquís, venda de forfaits i cafeteria, una màquina trepitja neus i dos canons de neu son tot lo que hi ha. El lloc, Esplèndid.

Tot pinta be. Ha nevat tota la nit, el recorregut 100 % fora pista (per collons... jejeje), m’esperen 1600 metres de desnivell amb 3 pujades i a mes estic a la sortida colze a colze amb els rivals amb els quals tinc comptes pendents...

La motivació i l’adrenalina estan pels núvols.

A la primera pujada sem fa estrany estar al davant, primer dia aquest any que no em cauen els esquis a la sortida, sembla que per fi tenim el material en condicions. De seguida el wilfrid i Jo agafem la davantera “mano a mano” i amb un ritme endimoniat enfilem al grup que de seguida es comença a partir.

Cada un juga les seves cartes, i durant la primera hora ens anem alternant el cap de la cursa. El francès no em deixa agafar aire, des d’un bon principi intenta deixar-me pujant, sap que a les baixades soc mes ràpid i no es pot permetre el luxe d’arribar a dalt amb mi. A l’ultima transició posem les pells i sortim junts, queda l’ultima pujada, 450 de desnivell mes una canal de 100m que fem a peu. El wilfrid puja molt fort, jo li aguanto el ritme fins arribar a la canal, el tinc a uns 20”, però quan em poso a caminar, de cop i volta, se’m fonen els ploms.... he sortit sense aigua (sembla mentida que faci 8 anys que competeixo...), la deshidratació i una calor inesperada em passen factura.

Arribem a dalt jo i la “pàjara” i sense miraments ens llancem avall a la caça del primer, faig alguna volada en algun canvi de rasant i algun viratge in extremis pel mig dels arbres però no es suficient. A la meta en wilfrid encara esbufega, fa pocs segons que ha arribat. Tercer arriba el Mathieu Peyet, un aborigen de la zona (la cursa l’organitza el seu pare), corre a casa li ha donat ales i ens ha estat apretant tota l’estona.

Ha faltat molt poc per rematar la feina. Volta als entrenaments i a esperar a la pròxima.

Resultats:

1.- Wilfrid Jumere 1:36:132.- Marc Solà 1:37:123.- Mathieu Peyet 1:39:304.- Armand Jesus 1:41:195.- Alfons Gaston 1:43:386.- Dani Terrisse 1:46:387.- Gerard Torrats 1:55:188.- Jordi Prats 1:57:189.- Tina Bes 1:57:2110.- Carlos Imirizaldu 1:57:381.-

Tina Bes 1:57:212.- Bernardette Penhard 2:10:333.- Marta Riba 2:14:404.- Pilar Quesada 2:31:165.- Claudia Ramos 2:44:35

Salut i pells!!

XXXII Travessa Ransol- La Serrera

Aquest passat diumenge es va cel·lebrar a Soldeu (Andorra) la XXXII Travessa Ransol - La Serrera.

Un any més la carrera no es va realitzar cap al Pic de la Serrera, ni cap al poble del Serrat, ni va sortir de Ransol, les pistes de Soldeu i una petita zona de bosc van ser l'escenari de la carrera........

Ens vàrem desplaçar a Andorra en Met i jo (Roger), encara que correr nomès vaig correr jo, degut a que en Met encara no està recuperat de l'espatlla.

Marxem dissabte cap a Andorra, són les 17:20h, el temps no acompanya gaire, i per acabar-ho de rematar un cop arribats a Bourg Madame, llegim en un cartell que el port del Pas de la Casa està tancat.... mitja volta i cap a La Seu d'Urgell.... tela quina volta que ens toca fer!!!

Arribem a Andorra passades les 20:00h, anem cap al Palau de Gel d'Andorra, mirem el Barça tot sopant i cap a l'hotel a dormir.

Sona el despertador a les 07:00h, apa, amunt que toca anar a patir una miqueta.....quina mandra!!!

El temps no està tant malament com esperava, no fa gaire vent i tampoc excessiu fred.

A les 9 es dona la sortida, no sóm gaires corredors, uns 60. Nomès començar, els andorrans (Vilana, Albòs, Casals, Comas) i en Freixi, es posen al davant a marcar el ritme, jo intento com puc aguantar el ritme, tot i que el motor comença a fallar.

Arribem a la zona on comença la part de bosc, unes "zetes" i arribada a un sub-pic, on fem el canvi i avall per una zona amb força neu pols.

Els del recorregut curt acaben la carrera al final de la baixada, els que fem el recorregut llarg posem pells i tornem a fer el mateix recorregut pel bosc i tornem a baixar.

En Met fa el seu particular entreno, fent el mateix recorregut que nosaltres, però vigilant a la baixada.

Finalment 1300 m D+ i la 13ª posició final, bastant content de la carrera, tot i que vaig pagar MOLT car voler seguir el ritme dels primers, a la segona pujada vaig "petar" el motor...jejeje!!!

Com a conclusió puc dir que (segons la meva opinió personal) és podia fer una carrera més "alpina" i no tant "pistera", però ja està feta, i per agafar ritme de cursa i veure que falta millorar la tècnica en cursa ja està bé!!

Classificacions: http://sec.ad/bloc/wp-content/uploads/100131GENERAL.pdf

Properament la crònica de l'Altitoy on en Pau, Vendrell, Toti Bes i Nil i Oriol Cardona van correr, amb molts bons resultats!!!

Pròxima carrera "XXIX Challenge LHM"

Salut i pells!!