miércoles, 27 de enero de 2010

Escalfant motors

La cosa comença a anar en serio!!!!

Aquest cap de setmana els membres de l'equip tenen per triar....

A Andorra dissabte es cel·lebra la V Cronoescalda Grandvalira i diumenge la XXXIIª Travessa Ransol - Pic de la Serrera.

A França dissabte i diumenge es cel·lebra la "Pierra Menta" dels Pirineus, l'Altitoy (Copa d'Espanya) per parelles.

Aquestes carreres serviran per anar escalfant motors de cara al mes de febrer, mes en que es cel·lebrarà el Campionat d'Espanya individual a Formigal ( 14 febrer) i el XI Open Vallfosca (2o febrer).

Posteriorment: CAMPIONATS DEL MÓN a Andorra i la PIERRA MENTA, tela.....

La temporada està aquí, s'han acabat les excuses, ja no serveix dir: "les carreres d'inici de temporada me les agafo com un entreno de qualitat", els objectius de la temporada comencen a arribar!!!!

La feina de base ja té que estar feta, ara ja nomès queda "morir amb les pells posades"!

Salut i pells!!!!

miércoles, 20 de enero de 2010

Trophée Lionel Régis

Finde “transpirenaic” a Cauterets

Dissabte al mati, tinc molta mandra, amb els ulls plens de lleganyes preparo la bossa, agafo el cotxe i em planto a Cauterets del tiron.

Fa un dia gris, plou i son les tres de la tarda, encara estic endormiscat, però tot pujant a Pont d’Espagne una emisora de musica màquina i un espectacular allau que salta daltabaix d’un precipici just al costat de la carretera em desperten.

Ja enxufat, em poso els esquis als peus i em disposo a estirar les cames en una aparentment petita estacio d’esquí de fons. Allà dalt em trobo lliscant per mig de pins i estanys colmatats sorprenentment grans. Es tard, plou, estic sol i ja fa una horeta que patino, de cop i volta el seny em diu: “Ja n’hi ha prou... que demà tens carrera... guarda forces...” però per l’altre banda la curiositat em corca per dins i la temptació de veure el Vignemale des de sota em venç, segueixo fent “l’animal” fins que m’acabo l’estació. Torno al cotxe amb tots els sentits activats i un bon entrenillo a la butxaca.

A l’office du tourisme no em donen gaires bones noticies, hi ha un fort risc d’allaus, a la zona hi ha hagut varis accidents en els últims dos dies i l’organització es veu obligada a substituir el recorregut previst de sis pujades per fora pista, dur i mol tècnic per una semicrono amb dues pujades i una única baixadeta enmig, tot per pista,curt i explosiu cosa que a mi no em beneficia gens. Passem del cel al infern en un moment. Ho haurem d’arreglar amb un bon sopar i unes birres amb els companys vascos.

Diumenge, com sempre a hores intempestives ja toquen diana. A quarts de vuit ja estem apunt per sortir a escalfar, encara està fosc, no hi ha ni cristo i per acabar-ho d’arreglar plou! Quin dia...

A la línia de sortida, entre els que estem per allà al davant “pactem” sortir tranquils , però com sempre arranquem a tall de boig... per no perdre la costum en aquest 2010 al segon pas ja em cau l’esqui i em veig engolit per la multitud i després que m’enculessin un parell de cops recupero l’esqui. Amb la lliçó ja apresa, començo a remuntar des de l’ultima posició, amb 950 metres de desnivell em dona temps d’atrapar al Joan Maria Vendrell i em col·loco 3r, els dos primers, el Wilfrid ( un vell conegut ) i l’Alvaro, àlies Topo, no estan lluny, però el desgast per atrapar-los em deixa amb les forces justes per mantenir-los el ritme. Després de la baixada, irrellevant, encaro l’ultima pujada amb força, un mur bastant empinat que ens fa arquejar l’esquena fins a tocar amb el nas a terra. A la part final de la pujada em cau l’esqui per enèsima vegada avui, i jo que ja tenia coll avall la tercera posició m’agafa en Vendrell, els últims metres de la pujada son agònics, els dos anem donant-t’ho tot i desitjant que en mig de la boira apareixi la meta. Finalment un esprint in extremis em dona el tercer lloc.

Torno a casa mig satisfet després de fer 1000 km per una carrera de 1h 14’ i un tercer lloc, em consolo pensant que l’Usain Bolt creua l’oceà per correr 9.58” ...pero es que jo en vull més!

lunes, 11 de enero de 2010

XXIII Trace Catalane

La “Trace Catalane” una clàssica de gener.

4:45 del mati, toquen diana, es com un cop de puny als collons, a les cinc passem per davant d’un conegut, el Pub “P3”, trobem uns companys que no donen crèdit que anem a esquiar i ens fan fotos mentre a en roger li llepen la galta. Entre riures fem camí cap al Capcir.

A les 7:30 arribem a lloc, l’estació d’esquí del Angles, encara es fosc i el fred ens fa plantejar si el que fem te alguna lògica, una temperatura de -14 i el ventet ens tornen a donar un cop de puny als collons.

La prova, organitzada per Sports de Montagne Cerdagne Capcir, es va haver d’escurçar; d’aquesta manera, no es va pujar el pic Peric, el particular gegant de la zona. El tradicional circuit se substituí per una pujada de 720 m, una baixada cap al llac de les Bulloses i un posterior ascens al Mont Llaret que es va fer dues vegades. En total, 1.400 m de desnivell positiu en un recorregut que sumava uns 24 km.

8:30. Al tret d’una escopeta sortim tots disparats amunt igual que esperitats. En Pau de seguida enfila en els llocs capdavanters, en Roger intenta esbrinar quin es el seu ritme ja que es la seva 1a cursa de veritat i en Poma que s’ho mira tot des del terra amb l’esquí a Rússia.

La primera pujada ja posa a la gent al seu lloc, en Joan Vilana i el Wilfrid Jumere agafen la davantera seguits d’aprop per en Pau, i després d’anar remuntant, un xic darrera arriba en Poma a roda d’en Gaston que porta una bona “marxeta”.

La primera baixada pel mig dels pins torna a col·locar a en Poma en carrera, un cop a l’estany junt amb en Pau pugen a l’estela dels primers, uns 50 segons els separen, el ritme fa que el clima es torni tropical.

La segona volta es la decisiva, ara el terreny ja es conegut, gas a fons!. En Roger a roda de la Tina Bes fa un recte i se’n va a buscar bolets al mig dels pins, tant be que anàvem... en Pau mante el bon ritme, i en Poma va a la caça dels primers, es una guerra en tots els sentits.

A l’arribada estem tots contents de la carrera, amb la tràquia encesa de respirar aire gèlid però sencers.

Així va quedar la cosa..., en categoria masculina el millor va ser Joan Vilana amb 1h.58’57”, seguit per Wilfrid Jumère 2h.01’18” i Marc Solà “Poma” tercer a 2h.01’47” (Ski Club Camprodon SE), en Pau Costa 4rt a 2h.05’52” i en Roger Reguant 28è a 2h.34’26” .Mentre que en dones dominà Sophie Dusautoir 2h.17’00”, seguida per Tina Bes 2h.28’45” (Club Esquí Girona SE) i Emma Roca amb 2h.34’06” (Centre Excursionista de Catalunya).
Classificacions oficials:

Una foto de l'equip que va anar a la Trace Catalane:



Pel que fa al a resta de membres del Team, estaven a Granada on s’hi celebraven els Campionats Nacionals de Relleus i Cronoescalada.

Resultats:

L’Oriol Cardona 3era posició cadet amb un temps de 36:08

En Nil Cardona 1er Junior amb un temps de 31:57

Joan Maria Vendrell va quedar 3er els relleus amb un temps de 1:01:38
i a la crono 9e amb un temps 54:15

Foto d'en Nil Cardona com a campió d'Espanya Junior:



Felicitats Campions!!

Dia de Reis

Dimecres 6 de gener saltem del llit ràpid per veure si els reis ens han portat tot allò que varem demanar a la carta, però l'únic que trobem són tonelades de carbó, així que com que no tenim els juguets que volíem agafem els esquis i cap a Vallter a fer pells.

El dia a baix a la Vall es desperta emboirat, però en Pere, Pau, Met, Poma Petit, Poma Gran (són germans...jejeje Jordi Solà "Poma Gran" i Marc Solà "Poma Petit") i en Roger marxem a veure com està el panorama a dalt a Vallter. Una vegada més Vallter ens sorprèn i un cop sortim al Forat de l'Olla la boira desapareix quedant un sol radiant sense pràcticament vent.

Ens posem les pells i enfilem per la pista de l'Estadi en direcció a "Les Marmotes", un cop allà enfilem direcció el Pic de Bastiments, necessitem l'ajuda dels grampons per a poder pujar ja què tot està molt glaçat.

Arribem al Pic de Bastiments i decidim baixar per la carena que uneix Bastiments amb el Pic de Bacivers, davant va en Poma Petit i en el primer gir que fa talla una placa que a mesura que cau ens transforma en una senyora allau, primer AVÍS del dia. Vist el panorama estudiem la millor línia per baixar direcció l'estany de Bacivers, un cop més en Poma obre camí gas a fons.

Un cop a l'estany posem pells i enfilem cap al Pic de Bacivers, la pujada està una miqueta glaçada però podem pujar amb els esquís sense cap problema. La jornada sembla perfecte, un sol de collons, no gaire fred, vent només en les cotes altes, un dia per no quedar-se a casa....(el millor està per arribar)!!!

Pic de Bacivers, fa una mica de vent així que treiem pells ràpid i avall un altre cop. Els dos pomes i en Pau decideixen baixar per l'esquerra de les diagonals i en Met, Pere i Roger carenegen un xic per anar direcció uns "tubs" on sembla que la baixada pot ser divertida.

En Met es posa els esquís, ens mira i encara la pala, però només començar es trenca una placa amb uns blocs força grans, buaaaaaa, en Met comença a cridar, a mirar cap a totes bandes, en Roger comença a cridar:

-Meeeettttt cap a l'esquerraaaaa, cap a la drettaaaaa!!!!

Passen uns segons que es fan eterns, i sense saber perquè l'allau es para abans de caure timba avall, en Met en mig de l'allau crida:

-M'he tret l'ombro i he trencat la bota!!!!

Merda!!! pensem tots, estem a Bacivers i en Met ha trencat la bota i té l'espatlla dislocada.

En Pere i en Roger baixen com poden a buscar en Met i l'ajuden a pujar fins al pic de Bacivers, avisem els dos pomes i en Pau de la situació que ells han presenciat des d'abaix.

No ens queda cap més opció que avisar un helicòpter dels bombers, així que com que no tenim massa cobertura en Poma Petit decideix anar "peu a baix" cap a l'estació a demanar ajuda, el seu germà decideix anar a un punt intermig (coll de la Geganta) on pot veure el Pic de Bacivers i també "Les Marmotes" i en Pau posa pells i torna a remuntar direcció Bacivers.

A dalt el pic ens comencem a glaçar, en Met intenta suportar com pot el dolor, comença a girar-se vent, i els bombers ens comuniquen per telèfon que no saben si podran fer el rescat amb helicòpter degut a les condicions del temps i que potser s'haurà de fer l'evacuació a peu.......tela!!

Finalment i desprès de pràcticament 2h a dalt del pic veiem al fons un ocell groc que s'acosta cap a nosaltres, són els Bombers!!!!, tots ens mirem i cridem:

-Met mira ja són aquí, d'aquí un moment ja seràs fora!!!!

Ens quedem de pedra al veure com és mou l'helicòpter degut al vent quant intenta parar-se, estem "cagats", sembla que s'hagi d'estrellar, però el pilot és un crac i aconsegueix mig parar sobre un patí i baixa un bomber, l'helicòpter torna a marxar mentres el bomber parla amb nosaltres de com s'ha de fer l'evacuació, seguim al peu de la lletra tot el que'ns diu, torna l'helicòpter i evacuen en Met.

Ens abracem quant veiem com marxa l'helicòpter, han sigut uns moments de tensió i adrenalina!!!

En aquell moment arriba en Poma Petit a dalt el Pic, tela aquest tiu, ha anat fins a baix a l'estació i ha tornat a pujar a fonduuu, avui ha fet una etapa de la Pierra Menta, buaaa!!!

Tornem cap a Vallter amb calma, no pot passar res, amb compte nois!!.

Un cop a l'estació ens trobem en Met amb l'espatlla a lloc, amb millor cara i el braç embolicat, estem tots contents de veure'ns i veure que'n Met "dins el que cap" està bé.

Recollim tot el material i marxem cap a dinar, són les 15h i tots tenim gana.

Ha sigut una jornada MOLT complerta, boira, sol, vent, grampons, allau, bombers, etapa Pierra, esquis, dolor, felicitat, nervis, po, companyerisme......... això és l'esqui de muntanya!!!!!

P.D.: En Met es perdrà gran part de la temporada, i perilla la seva participació a la Pierra Menta. La bona noticia es que la bota està bé, només es va trencar la tanca del darrera!

Salut i pells!!!

Podeu veure algunes fotos aquí:
http://picasaweb.google.es/sccteamx/EsquiadaDiaDeReis?authkey=Gv1sRgCJnu4sGJ5630rAE#

Aquest és el video del rescat:
http://www.youtube.com/watch?v=RqCuzp1g26I

lunes, 4 de enero de 2010

Crònica de la VII Crono-Escalada Nocturna de Vallter

Aquest dissabte dia 2 a les 18 h. s’ha celebrat a la VII cronoescalada nocturna de Vallter, tercera prova de la V Copa FEEC de cronoescalades organitzada per l’ Ski Club Camprodon, que enguany celebra el 75è aniversari.

Coincidint amb la baixada d’antorxes organitzada per l’estació i sota la llum de la lluna, una serp de frontals s’estirava al llarg de les pistes, tot plegat feia caliu en una nit freda però esplèndida.

Malgrat la manca de neu la cursa s’ha pogut disputar sense problemes, s’ha variat l’itinerari inicial degut a la manca de neu, per dues pujades de 330m de desnivell, des de la cota 2150 fins a dalt a la Cafeteria “Les Marmotes ” cota 2535, que els prop de 80 corredors han fet sense cap incident.

El format de dues sortides en massa consecutives, era inèdit fins avui, i ha tingut una aceptació molt bona per part part dels corredors.

Entre els corredors més destacats hi havia els internacionals Marc Pinsach, Oscar Roig, Tina Bes, Marc Solà o Pau Costa entre d’altres, així com altres membres de la selecció Catalana i del Centre de Tecnificació, els quals han fet bons els pronòstics emportant-se els primers llocs dels podis.

La festa ha acabat amb un sopar de cloenda i l’entrega de premis, amb un Xai com a premi inèdit pels primers classificats i un lot de productes de la terra per la resta.

També s'ha fet el lliurament d'un premi especial i personalitzat a Marc Pinsach, des del Club en agraïment a tots els èxits que ens ha dut aquest excel•lent corredor al nostre equip.

Pel que fa als resultats del sccteam, hem de destacar que el millor ha estat en Pau, que aquests dies ha fet bondat i avui ens ha deixat el pavelló ben alt amb una meritori 3r lloc, pel que fa a en Poma, desprès de perdre l'esquí només sortir ha anat remuntant fins arribar a la setena posició final, en Pere Plana ha fet una molt bona progressió i s'ha mantingut en la 22 ena posició i finalment l'Oriol Cardona, ha fet dues magnifiques pujades, que li han valgut ser el primer cadet i el 26è classificat general que augura un gran futur per la nova incorporació de l'sccteam.

Balanç positiu desprès de la ressaca produïda per la Sant Silvestre Camprodonina i el cap d'any.

La resta de membres de l'equip no han participat en la competició ja que es trobaven organitzant la cursa.

Gràcies un altre cop, Met, Roger i Pep.

Els podis han estat per

En Nois:
Marc Pinsach del CE Cassassenca
Oscar Roig del CE Lleida Grifonne - Altitud
Pau Costa de l'Ski Club Camprodon



En Noies:
Tina Bes CE Girona - Nabes
Pilar Quesada Peñalara
Núria Garcia Poliesportiu de Puigcerdà




Classificacions (provisionals): http://www.fileden.com/files/2009/12/14/2688317/Classificacions%20VII%20Crono-Escalada%20Vallter.xls

PROPERES CURSES:
TRAÇA CATALANA 10/01
CRONONIU 16/01
CAMPIONAT DE RELLEUS DE LA MOLINA 16/01
CRONOESPOT 24/01

Us hi esperem a tots.